(Barcelona, 1944-Horta de Sant Joan, 2015)

Robert Anglada neix a Barcelona el 1944. Amb només 17 anys guanya el premi “A la Pintura Jove”, atorgat per la Sala Parés, que situava la seva obra entre les més vàlides de la seva generació.

En aquesta època, Anglada tot just acabava de sortir del col·legi Isabel de Villena, on va cursar estudis secundaris. Allà va gaudir de les classes del tortosí Ricard Salvat i de les de Maria Aurèlia Campmany, mestres que li van deixar un solatge que mai el va abandonar.

L’octubre de 1963, amb 19 anys, es traslladà a estudiar a Paris, gràcies a una beca concedida pel cercle Maillol, creat en el si de l’Institut Français, una experiència que li va suposar un estímul important en la seva trajectòria.

Els anys 1963, 1964 i 1965 va presentar obres al Saló de Maig a Barcelona i ben aviat es va veure projectat cap a Europa amb exposicions a París, Londres, Lió i una llarga llista de ciutats alemanyes com Bremen, Worpswede, Stade, Seedorf o Zifen. Fins i tot va exposar a Kandahar (Afganistan).

Al 1982, Cirici Pellicer, en un article a la revista Presència, vinculava l’obra d’Anglada a la de Francis Bacon, observant que, com ell, defensava la imatge única manual davant de l’estereotipada dels mass media.

Trajectòria consolidada

L’any 2003, amb una trajectòria consolidada, Maria Lluïsa Borràs escriu d’ell: “Malgrat ser sempre arravatat i expressionista, en la seva pintura fonamentalment gestual i automàtica, barreja figures humanes, paisatges i tota mena d’imatges, en una deconstrucció de la forma que s’avança indiscutiblement a l’aparició de la deconstrucció com a tal en els nostres dies […] És mestre en l’exaltació de la sensualitat i l’erotisme aixó com en la creació de mons fantàstics i no fantasmagòrics. Els ingredients que es troben, pel que sembla, a base de la seva obra, son una imaginació desbordada, la llibertat amb què utilitza els pinzells i la passió per la pintura”. I afegeix: “La pintura de Robert Anglada reflecteix sempre un món interior que es nodreix de la deconstrucció de la realitat (entrevista) sense dissimular ni l’agressivitat, ni la crueltat, ni l’erotisme, sinó posant-hi el màxim accent”.

Des del 2009 Anglada va viure a Horta de Sant Joan, on el paisatge fort i auster de la Terra Alta, que va un dia impactar Picasso, configura, en moltes ocasions el rerefon , sinó el protagonisme, de les fantasmagories del pintor.

El 2011 presenta al convent de Sant Salvador d’Horta “50 anys de pintura” on, en algunes obres, ja s’intueix la comunió amb aquesta terra que el va acollir i que el va veure morir, quatre anys després.